El principi de treball dels díodes emissors de llum

Igual que els díodes normals, els díodes emissors de llum es componen d’una unió PN i també tenen conductivitat unidireccional.

Quan s'aplica la tensió directa al díode emissor de llum, els forats injectats de l'àrea P a l'àrea N i els electrons injectats de l'àrea N a l'àrea P estan respectivament en contacte amb els electrons de l'àrea N i els buits a la zona P a unes poques micres de la unió PN. Els forats es recombinen i produeixen fluorescència d’emissió espontània. Els estats energètics dels electrons i els forats de diferents materials semiconductors són diferents. Quan els electrons i els forats es recombinen, l'energia alliberada és una mica diferent.

Com més energia s’allibera, menor serà la longitud d’ona de la llum emesa. S’utilitzen habitualment els díodes que emeten llum vermella, verda o groga. La tensió de ruptura inversa del díode emissor de llum és superior a 5 volts. La seva corba característica de volt-amperi cap endavant és molt pronunciada i cal connectar una resistència que limita el corrent en sèrie per controlar el corrent a través del díode.